El naixement de l’ASERT va ser una jugada magistral que posava de manifest el valor per excel·lència de la sardana: la UNIÓ, el contacte entre totes les persones, el fet d’estar tots junts, sense distincions. Dos mons tant diferents, en conflicte i xoc frontal, com eren l’agrupació Amics de la Sardana i l’entitat falangista Educación y Descanso, quedaven units per la sardana.

Va ser una idea d’en Manel Tobella, el Regidor de Festes i Cultura de l’Ajuntament de Terrassa, una persona ben intencionada que s’estimava la seva ciutat i que va treballar molt per la cultura terrassenca. Ell i l’Alcalde van aconseguir que la idea d’UNIR a tots els sardanistes de Terrassa confluís en la creació de l’ASERT, Agrupació Sardanista d’Entitats Recreatives de Terrassa.

Som als anys seixanta i les ballades de sardanes a Terrassa són en ple apogeu. A les fàbriques es treballava tantes hores que els treballadors gairebé vivien a la feina. Un esbarjo dominical era fonamental per connectar amb les persones de sentiment catalanista, per conèixer gent, per conèixer món... La unió de tots els balladors, que llavors eren moltíssims, significava un punt important de l’esdevenidor setmanal, de la vida, dels comentaris en català i en veu baixa. La sardana era molt més que una cobla, una rotllana i uns balladors.

«La sardana és integració, no diferencia ni edat ni condició social. Hi havia gent de tota mena i tots ens enteníem, per això és un factor d’integració importantíssim a la ciutat i al país. Això l’ASERT ho ha sabut potenciar amb força.»

Ramon Palau, Director de l’Arxiu Tobella