Edita. Agrupació Sardanista ASERT . 2014
Aquest Llibre ha estat possible gràcies al suport econòmic de les institucions del país. Volem donar les gràcies a l'Ajuntament de Terrassa, a la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. I ha estat finançat amb el suport de La Caixa.
Hi ha treballat tota la Junta actual de l'ASERT: Dulce Roldán, Isabel Sáez, Imma Navas, Jordi Navarro, Ignàsia Martí, Fina Gómez, Jaume Pérez i Jacob Jordà.Volem mostrar el nostre agraïment a: Rosa Raspall, Valentí Carreras, Joaquim Grau, Enric Seró i Francesc Dinarés, per estimular-nos i ajudar-nos a rememorar el passat i el present.
Hem comptat amb el suport de Ramon Palau i Montse Saludes de l'Arxiu Tobella; i de Ramon Moncho i Rosa Raspall en l'ús de llurs fons fotogràfics.
També volem agrair la generositat dels que han participat en aquesta obra amb el seu testimoniatge: Josep Maria Pey, Ramon Palau, Jaume Terés, Ramon Moncho, Albert Lavila, Amadeu Aguado, Maria Rosa Lligé, Josep Santamaria, Jacob Jordà, Jaume Pérez. Gràcies perquè han dit el que pensen i ens han ajudat a entendre d'on venim per saber cap a on anem. Sense ells i llurs valoracions, aquest llibre mai no s’hagués pogut escriure. Gràcies per permetre’ns unir totes les seves veus en l’elaboració d’aquest document testimonial sobre els cinquanta anys de vida de l’ASERT. Rosa Majem.
INTRODUCCIÓ: ELS VALORS QUE ENS VAN UNIR
La sardana i els sardanistes han treballat sempre per transmetre els seus valors; alguns d'ells contemporanis al moment que els ha tocat viure, i d'altres universals, valors de sempre que arreu es valoren. La renaixença, la modernitat, l'època dels valors llibertaris i humanistes és el moment on han arrelat les entitats i ateneus.
La sardana ha estat la dansa del poble i, a vegades, d'una malentesa i excloent elit cultureta. Va néixer dins de la festa, punt de trobada de les cobles de tres quartans. Competia, quan era curta, amb el contrapàs d'origen religiós. La sardana que ens va llegar Pep Ventura li va donar uns aires moderns, expressius, èpics. I gràcies a això es va expandir de nord a sud, empordanesa i erudita, popular i festívola, catalana i social, fou i voldria ser l'expressió d'un poble que avança, a vegades, donant-se les mans. Cantada pels millors poetes del país, dibuixada pel millors músics i compositors, pintada i escoltada, l’eterna sardana té una mala salut de ferro.
L'ASERT va néixer en un part difícil, en un moment molt necessari, i va ser la tossuda solució a diversos problemes. Gràcies als protagonistes del moment polític de l'any 1963, a la visió d’en Tobella, aleshores regidor d'aquell Ajuntament, i a la complicitat de moltes persones i entitats, la van crear perquè asseguréssim la presencia pública de la sardana a la ciutat i, indirectament, donar suport a les cobles.
Estimats lectors: a les planes del llibre, hi trobareu noms, dates i algunes visions polièdriques d'una mateixa realitat. Ens haurem deixat coses i noms de persones, haurem oblidat fets o n’haurem enaltit massa d'altres. Us en demanem disculpes. Us lliurem aquest treball i us donem les gràcies pel vostre temps. Gaudiu de la nostra passió: la sardana.
Jacob Jordà i Rondón
President de l’ASERT